RESISTÈNCIA PASSIVA_Al costat de la mort de forma passiva
Si la radiografia m’ha acompanyat contínuament al llarg de les darreres sèries, és en la sèrie “RESISTÈNCIA PASSIVA_Al costat de la mort de forma passiva” on s’ha convertit en el material protagonista absolut de les peces.
Insisteixo en la meva obsessió amb la llum i la obscuritat d’aquest material –a les radiografies faig referència- material el qual s’ha alliberat de la seva funció primitiva.
L'assemblatge dels fragments de radiografia posa en valor tot un conjunt de relacions complexes o tendència a una complexitat dinàmica o de relacions no lineals.
Es tracta d'un conjunt de nombroses arestes que dibuixen un laberint d'ombres i llums. Presento deliberadament una obra de complexitat manifesta on he descrit molts racons per a les ombres, espais molt mesurats per a la llum, i lluentors que llancen a l’abisme qualsevol possibilitat de posicionament estable.
En aquestes obres no hi ha vida, les parts de les quals se sostenen de forma totalment “artificial” enganxades amb impertinents pegats de silicona negra.
Es tracta del meu llenguatge plàstic; sempre sintètic i més tard expansiu.
Proposo una tasca d'introspecció profunda i seriosa en les fonts obscures de la consciència, un conèixer des de les ombres, ja que allí és on té més valor la llum. Un art de matisos, un acte de materialització de la intuïció prèvia al coneixement científic.
En el cas de la sèrie que us presento, la passivitat de l’home davant ...
in progress / en procés expansiu…
Paco Espinosa
